Recordo que amb l’Empar l’estiu del 1987 estàvem les dues embarassades i tothom ens deia les bessones. Les dues col·laboràvem amb l’Escola d’Estiu i més d’un dia vam marxar a mig matí perquè la calor ens marejava o ens pesava la panxa . Jo vaig parir a les 3 setmanes i l’Empar un mes més tard.Els dinars de cloenda m’encantaven. Cada any, en algun moment, em quedava mirant a la gent i sentia que estava rodejada de persones de molta qualitat humana. Molts dinars acabaven en ball. Sempre érem els mateixos els que suàvem la samarreta fins al final. També he de reconèixer que hi havia mestres que ballaven molt bé, com en Ramon Llinés o en Pep Sivilla que era incansable.
El que més em va omplir va ser el fet de treballar al costat de gent interessant . Molta gent em va impactar per motius diferents : la Cecília per la seva capacitat de treball i la seva fermesa i calidesa, la Montse Lluc per la seva rigorositat que no podia amagar una gran sensibilitat, l’Albert amb qui vaig riure molt i amb qui m’encantava treballar, en Pere Matallana que era com un nen gran entusiasta , noble i amic dels seus amics...
Un dels dies de l’Escola d’Estiu la Cecília i l’Àngel celebraven el seu aniversari. L’Àngel , que encara que no ho sembli és un sensible, sempre venia mosquejat a buscar la Cecília , perquè ella no trobava mai l’hora de plegar. Recordo que un dia va entrar a l’escola amb la moto a buscar-la , cansat d’esperar-la.
Els aperitius , els cartells, les exposicions, les xerrades, el bar... que omplien passadissos i estones no reglades , eren com una Escola d’Estiu paral·lela plena d’encants i retrobaments. Un petó per tots aquells amb qui vaig coincidir , i una abraçada pels que encara hi són. Per tots aquells que no conec , molt d’agraïment per permetre que any rere any es torni a obrir el teló.
Mercè Cervantes
1 comentari:
Els millors cartells del MEM els ha fet aquesta guapíssima senyora. Veig que continua igual que ara fa 20 anys. Com t'ho fas Mercè? Felicitats.
El cambrer de la bruixa.
Publica un comentari a l'entrada