Han passat 25 anys? Mentida! Això, no és veritat! Potser, potser, 14 o 15. Com podeu dir 25 anys? Això és un quart de segle. No ha passat tant de temps. No, no i no!Déu meu! O potser sí...
Però, jo em trobo de "puta mare", encara puc disfressar-me de porquet i fer "oing, oing". Encara puc passar-me tota la tarda fent titelles sense parar. Encara puc.... Bé, i moltes coses més.
Per tant, companys i companyes, no han passat 25 anys. Després de 25 anys un home madura, es fa gran, tot li fa mal, canvia de feina i passa a fer tasques politicoadministratives.
A més, collons, que jo tinc tot el pèl encara.
Però, jo em trobo de "puta mare", encara puc disfressar-me de porquet i fer "oing, oing". Encara puc passar-me tota la tarda fent titelles sense parar. Encara puc.... Bé, i moltes coses més.
Per tant, companys i companyes, no han passat 25 anys. Després de 25 anys un home madura, es fa gran, tot li fa mal, canvia de feina i passa a fer tasques politicoadministratives.
A més, collons, que jo tinc tot el pèl encara.
De tota manera, tot i que no hagin passat 25 anys, quants records: esmorzars, dinars, sopars, programes de televisió, sopars, viatges a París, programes de ràdio, dinars, sopars, balls, més viatges.... quantes hores invertides, què no faríem pel bé de la nostra professió.
Perquè les reunions fins a la matinada, muntar i desmuntar escoles d'estiu, telefonar a qualsevol hora, discutir-te contínuament amb els "califes"... això no pertany a l'inventari del MEM, no? No, això deu ser una altra associació. O no? Potser si.
Perquè les reunions fins a la matinada, muntar i desmuntar escoles d'estiu, telefonar a qualsevol hora, discutir-te contínuament amb els "califes"... això no pertany a l'inventari del MEM, no? No, això deu ser una altra associació. O no? Potser si.
Hòstia!, potser sí que fa 25 anys. Déu meu!
Pere Matallana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada