L'any de la bruixa

De les Escoles d’Estiu, en tinc moltes imatges, moments, colors, cares, converses. Hi vaig començar a “treure el nas” a les EE cap als anys 1987 o 1988, acabada d’estrenar la meva plaça a Mataró. Des de llavors he participat en algunes i me n’he perdut d’altres per culpa d’altres feines. Durant tots aquests anys he acumulat records molt agradables, situacions d’intercanvi, d’aprenentatge, de convivència i també moments i fets dolorosos associats.

Una de les imatges que tinc més presents és la d’una EE quan es feien al Camí del Mig. El tema era al voltant de la màgia. A més del que apreníem als cursos (alguns d'ells molt innovadors i interessants), també hi havia un espai de trobada, de “fer conya” i de passar-ho bé tots plegats.

Doncs... a aquella EE va venir una bruixa a “tirar les cartes”. Primer tothom ho qüestionava, era una “tonteria”, una banalitat.

La gent de l’organització, com han de fer en moltes altres ocasions, van posar-se a fer cua “per no deixar la bruixa penjada i sense feina”. En sortir, tot era expectació, comentaris, preguntes. Era fàcil sentir als passadissos:

-Jo no m’ho crec, però hi aniré a veure què em diu.
-Què t’ha dit?
-A la feina m’anirà bé.
-I què t’ha dit de l’amor?
-M’ha dit que aniré de vacances a un lloc especial... i és veritat!
-Doncs a mi m’ha dit que de diners no me’n faltaran.

En aquesta ebullició de relacions, de converses, hi havia cada dia alguna diversió o algun joc: disfresses, sorpreses... També en recordo el dinar de cloenda, multitudinari, amb cançons, amb ball i alegria.

Aquesta és potser una de les EE que recordo més lúdica i divertida, potser perquè, pel meu moment personal, la vaig viure més intensament, però sé que cadascuna d’elles ha estat el resultat de molts esforços, molta imaginació, moltes hores de “trencar-se el cap”, de millorar, de buscar, de pensar, de superar el llistó de l’anterior, de conservar el que funciona i canviar el que ha de millorar.

Cada Escola d’Estiu és el resultat del treball de moltes persones que hi treballen a fons durant tot l’any. Cadascun@ dels organitzador@s i col·laborador@s hi donen el seu toc: reflexiu, teòric, seriós, compromès, divertit, detallista, original, internacional, i, per sort, la conjunció de tots aquests esforços sempre fan que el resultat sigui MÀGIC I FANTÀSTIC!

De vegades, com passa en moltes coses, els usuaris fixos o els autòctons no en som prou conscients. En ho estimem tant i ho vivim tan proper que només hi veiem les pegues.

Quan vénen gent de fora queden bocabadats amb els muntatges, amb les exposicions, amb la varietat d’activitats, amb la qualitat de les xerrades i cursos... La veritat és que ÉS UNA GRAN ESCOLA D’ESTIU QUE ES VA FENT GRAN. Els de casa estem molt orgullos@s i molt content@s perquè tenim UNA GRAN ESCOLA D’ESTIU!

Gràcies a tot@s els que esteu al peu del canó des de fa 25 anys, els que vàreu posar els fonaments, els que hi heu intervingut puntualment o continuadament i ... als que us hi esteu incorporant de nou! GRÀCIES A TOT@S!

Ara més que mai, la formació dels mestres nous i els espais de reflexió per als no tant nous, continua essent necessària.
PER MOLTS ANYS!

Anna Oliveras