Presentació

El 25è aniversari del Moviment Educatiu del Maresme és una celebració molt nostra. És un aniversari que ens recorda que formem part d’un moviment que fa costat a tots els mestres, professors i educadors, i que potencia la seva tasca. Sabem que sempre està aquí organitzant formació, coordinant escoles d’estiu, propiciant debats sobre temes actuals -ja sigui la immigració, la cooperació, el compromís amb la societat educativa-, afavorint la relació amb altres moviments de renovació pedagògica... o preparant berenars “educatius”. I fa 25 anys que el MEM treballa d'aquesta manera! És per això que ens en podem refiar, és per això que podem fer camí amb ell. La celebració, però, no serà completa si només mirem enrere. Aquesta celebració té sentit si continuem parlant del moment actual de l’educació, si noves fornades de mestres entren a formar part del MEM i l’il·lusionen amb noves propostes, amb nous sentits crítics, amb noves ganes de moviments educatiusEn aquest 25è aniversari s’ha de dir: PER MOLTS ANYS, MEM.També caldrà que el MEM digui: PER MOLTS ANYS, MESTRES!

Ramon Llinés
1r President del MEM

Hi ha una il·lusió i un entusiasme contagiosos

Hola, sóc la Isabel, la Isabel López i Anglada, que col·labora quan pot amb aquest grup de persones tan vitals.

Fa 4 anys, celebràvem els 25 anys de l’Escola d’Estiu i ara, l’any 2008, els 25 del MEM. El temps passa volant i nosaltres ens anem fent grans!

I sort que també és gran la voluntat d’aquest grup, perquè, sense ells, la base i el pilar de l’organització, tot i portar tants anys de feina, això no seria el que és. Hi ha una il·lusió i un entusiasme contagiosos i, encara que cansats, de vegades són una gent meravellosa, amb gran experiència i un molt bon saber fer.

Ànims i endavant sempre, sou genials.
Un petó a tothom.

Isabel

El MEM em va acollir com els de P5 acullen un company nou

D’aquí a poc farà 20 anys que vaig arribar a Mataró. El MEM em va acollir com acullen un company o companya nou els nens de P5.

Jo en el MEM he estat un home bo en aquelles Escoles d’Estiu d’una escola per a tothom, en el grup de Treball per Projectes amb l’Anna, la Lola, del Cami del Mig, la Rosa i la Montse del Vista Alegre, en les jornades d’educació secundaria, discutint a "tope" amb la Conxita i amb en Jaume, ajudant en tot allò que he pogut en el màster de ciutadania i ara en els grups d’atenció als nouvinguts amb alguns d’incombustibles com l’Anna, la Juliana, en David, en Joan i l’Helena.

Crec que he pogut ser 20 anys un home bo, perquè el MEM és al mateix temps un home i una dona gran imprescindible, fet de molts homes i dones bons.

José Ramón Lago, “Moncho”

Han passat 25 anys?

Han passat 25 anys? Mentida! Això, no és veritat! Potser, potser, 14 o 15. Com podeu dir 25 anys? Això és un quart de segle. No ha passat tant de temps. No, no i no!

Déu meu! O potser sí...

Però, jo em trobo de "puta mare", encara puc disfressar-me de porquet i fer "oing, oing". Encara puc passar-me tota la tarda fent titelles sense parar. Encara puc.... Bé, i moltes coses més.
Per tant, companys i companyes, no han passat 25 anys. Després de 25 anys un home madura, es fa gran, tot li fa mal, canvia de feina i passa a fer tasques politicoadministratives.
A més, collons, que jo tinc tot el pèl encara.

De tota manera, tot i que no hagin passat 25 anys, quants records: esmorzars, dinars, sopars, programes de televisió, sopars, viatges a París, programes de ràdio, dinars, sopars, balls, més viatges.... quantes hores invertides, què no faríem pel bé de la nostra professió.
Perquè les reunions fins a la matinada, muntar i desmuntar escoles d'estiu, telefonar a qualsevol hora, discutir-te contínuament amb els "califes"... això no pertany a l'inventari del MEM, no? No, això deu ser una altra associació. O no? Potser si.

Hòstia!, potser sí que fa 25 anys. Déu meu!

Pere Matallana

Ens movia la vocació, les ganes d'innovar...

Recordo el MEM associat a aquells anys en què la professió ens feia il·lusió, en què defensàvem a capa i espasa la professionalitat, però en el fons el que ens movia era la vocació, les ganes d'innovar, de provar, de millorar; perquè érem conscients que teníem molt de camí per fer. I el volíem fer en grup, mai sols.

Aquells temps en què la carrera docent era només una amenaça en l'horitzó...
Ja continuareu informant. Records!

Mercè Porta

Bon fer, treball cooperatiu, compartir....

25 anys són molts anys, i no han estat uns anys qualsevol, especialment per als que ja en tenim uns quants...

Iniciar una aventura costa, però tirar-la endavant fins a arribar allà on s'ha arribat necessita molta constància, dedicació, voluntat... i creure en el projecte. Un projecte engrescador, que tots, uns amb més força i altres amb menys, recordem amb bones vibracions.

Recordo precisament el bon fer, el treball cooperatiu, el fet de compartir...Són bons records. Per molts anys!!!

Ma. Rosa Masó

Rere la càmera, he viscut moments feliços, emocionants, enriquidors

La meva relació amb el MEM durant aquests 25 anys ha tingut un caire audiovisual. En els programes de TV, en els projectes on-line, en les conferències dels popes de la pedagogia, o en qualsevol esdeveniment que necessités una plasmació gràfica, els meus ulls han estat darrere d’una càmera de fotos o de vídeo. A través del seu objectiu he viscut moments feliços, emocionants i, com en tot ensenyament, enriquidors (la de conferències que m’he empassat !!!).

Espero que compteu amb mi duirant els propers 25 anys que ens esperen. Diuen que el futur està en l’holografia, doncs no patiu… demà mateix m’hi poso.

Felicitats.

Albert Bou

Em feu sentir i viure la professió

Vaig arribar relativament tard a aquest món de l'Ensenyament o de l'Educació i us vaig conèixer, com a alumna, quan encara no havia acabat el Magisteri.

Us he seguit cada estiu des de la meva feina a la Primària i a la Secundària Obligatòria. Finalment, només fa un any que m'heu permès de col·laborar en aquesta gran moguda que és l'Escola d'Estiu.

Puc dir-vos convençuda que em feu sentir i viure la meva professió, i que any darrere any, renovo amb tots vosaltres aquest vell impuls que ens allunya del desànim, el cansament i la monotonia.

M. Assumpció Zapata i Buxens

L'any de la bruixa

De les Escoles d’Estiu, en tinc moltes imatges, moments, colors, cares, converses. Hi vaig començar a “treure el nas” a les EE cap als anys 1987 o 1988, acabada d’estrenar la meva plaça a Mataró. Des de llavors he participat en algunes i me n’he perdut d’altres per culpa d’altres feines. Durant tots aquests anys he acumulat records molt agradables, situacions d’intercanvi, d’aprenentatge, de convivència i també moments i fets dolorosos associats.

Una de les imatges que tinc més presents és la d’una EE quan es feien al Camí del Mig. El tema era al voltant de la màgia. A més del que apreníem als cursos (alguns d'ells molt innovadors i interessants), també hi havia un espai de trobada, de “fer conya” i de passar-ho bé tots plegats.

Doncs... a aquella EE va venir una bruixa a “tirar les cartes”. Primer tothom ho qüestionava, era una “tonteria”, una banalitat.

La gent de l’organització, com han de fer en moltes altres ocasions, van posar-se a fer cua “per no deixar la bruixa penjada i sense feina”. En sortir, tot era expectació, comentaris, preguntes. Era fàcil sentir als passadissos:

-Jo no m’ho crec, però hi aniré a veure què em diu.
-Què t’ha dit?
-A la feina m’anirà bé.
-I què t’ha dit de l’amor?
-M’ha dit que aniré de vacances a un lloc especial... i és veritat!
-Doncs a mi m’ha dit que de diners no me’n faltaran.

En aquesta ebullició de relacions, de converses, hi havia cada dia alguna diversió o algun joc: disfresses, sorpreses... També en recordo el dinar de cloenda, multitudinari, amb cançons, amb ball i alegria.

Aquesta és potser una de les EE que recordo més lúdica i divertida, potser perquè, pel meu moment personal, la vaig viure més intensament, però sé que cadascuna d’elles ha estat el resultat de molts esforços, molta imaginació, moltes hores de “trencar-se el cap”, de millorar, de buscar, de pensar, de superar el llistó de l’anterior, de conservar el que funciona i canviar el que ha de millorar.

Cada Escola d’Estiu és el resultat del treball de moltes persones que hi treballen a fons durant tot l’any. Cadascun@ dels organitzador@s i col·laborador@s hi donen el seu toc: reflexiu, teòric, seriós, compromès, divertit, detallista, original, internacional, i, per sort, la conjunció de tots aquests esforços sempre fan que el resultat sigui MÀGIC I FANTÀSTIC!

De vegades, com passa en moltes coses, els usuaris fixos o els autòctons no en som prou conscients. En ho estimem tant i ho vivim tan proper que només hi veiem les pegues.

Quan vénen gent de fora queden bocabadats amb els muntatges, amb les exposicions, amb la varietat d’activitats, amb la qualitat de les xerrades i cursos... La veritat és que ÉS UNA GRAN ESCOLA D’ESTIU QUE ES VA FENT GRAN. Els de casa estem molt orgullos@s i molt content@s perquè tenim UNA GRAN ESCOLA D’ESTIU!

Gràcies a tot@s els que esteu al peu del canó des de fa 25 anys, els que vàreu posar els fonaments, els que hi heu intervingut puntualment o continuadament i ... als que us hi esteu incorporant de nou! GRÀCIES A TOT@S!

Ara més que mai, la formació dels mestres nous i els espais de reflexió per als no tant nous, continua essent necessària.
PER MOLTS ANYS!

Anna Oliveras

Compartint experiències, amistat, afecte

La meva participació a l’Escola d’Estiu va ser com a formadora realitzant cursets de cuina. A la cuina hi falta gent! La cuina és una de les meves passions i sempre m’ha agradat comunicar-la als altres i fer-los créixer la curiositat per embrutar-se les mans i gaudir d’allò que fem cada dia, menjar.

Recordo els participants manipulant, tastant i compartint les menges elaborades entre tots i gaudint dels plats un cop enllestits.

El dinar el cloenda de l’Escola d’Estiu, comptant sempre amb la inestimable ajuda de la Montse Dalmau, fent de “pinche” i totes les altres persones que en el moment de parar la taula i servir hi col·laboraven amb ganes.

I per acabar penso en els anys que amb els meus fills en Carles i en Marc vam portar el servei de bar de l’Escola. Les truites, els pastissos, els entrepans... Tot fet amb ganes I il·lusió, I sempre compartint experiències, amistat, afecte amb companys i companyes que feien, que fèiem possible que aquells primers quinze dies de juliol passessin com si res.

Núria Masafrets i Aymà